Una entrevista de Mercè Mulet per a Dones en xarxa

Dóna’ns el teu punt de vista: dona-èxit.

Tot depèn del que entenguem per l’èxit. Si es tracta del creixement personal i de la realització com a persones crec que les coses estan canviant molt. Per exemple, ara mateix estic en un moment de la meva vida en què m’emprenya molt que tothom m’interrogui que com m’ho faig per compaginar maternitat i escriptura. Sempre és la mateixa pregunta, fins i tot a les presentacions, per acadèmiques que siguin, per intel·lectual que sigui el lloc, sempre hi ha un presentador que diu: “i a més a més, té tres criatures”. Tots els suposats que això comporta son terribles. No se si haig d’entendre que creuen que deixo de banda la família mentre treballo, o que vaig tot el dia atacada. Per què no compten que al darrere hi ha un home que està a casa mentre jo no hi sóc i que s’encarrega dels fills mentre volto pel món?. Fan sentir que, d’alguna manera, menystenen aquesta persona sense la qual jo no podria portar aquest rol de vida. Les criatures es fan entre dos, sortosament, i les coses han canviat molt en només una generació. Els homes s’arremanguen, canvien bolquers i fan farinetes. Quan es començarà a acceptar que en molts casos és així?. L’altra vessant de l’èxit al què imagino que et refereixes em posa més nerviosa. M’explicaré. Les dones, en el món literari accedim a tot. La literatura és més femenina que masculina, ara per ara, i a totes les esferes hi ha més dones que homes, menys a les de gran prestigi. Llavors em pregunto, per què no aconseguim el mateix les dones que els homes?, per què només hi ha tres acadèmiques de la Llengua?, per què als Premis Cervantes continua havent una majoria que son homes?... Imagino que tot passa perquè encara portem a l’espatlla les restes de la generació anterior, que d’aquí a uns anys ja no es patiran aquestes desigualtats. Tot i així, no deixo de preguntar-me els per què de tot plegat. Per què, fa només uns dies han premiat vuit cuiners de tot el món i entre ells no hi ha cap dona?, a les escoles de cuina bé que hi son, no? Els tallers literaris son plens de dones. Per què aquestes no arriben a pujar els mateixos graons que els homes?. És una reflexió que crec que hem de preguntar-nos. Potser el motiu està en que les dones hem escollit altres tasques, que ens importen més... Desitjo que sigui aquesta la raó, i no pas que no hi poguem arribar per escèptiques diferències.

PER LLEGIR-LA TOTA

AQUÍ